La teoria de la Gestalt va aparèixer
a l’Alemanya de principis de segle XX com a reacció a la psicologia conductista,
que rebutjava la consideració dels estats subjectius de consciència a l’hora
d’investigar sobre el comportament de les persones i posava èmfasis en els
efectes que el context familiar, i per extensió social i cultural, té sobre
nosaltres. A diferència dels conductistes, els investigadors que s’adscrivien a
la teoria Gestalt es preocupaven bàsicament per estudiar els processos
mentals que per aquella època es consideraven una cosa fonamentalment
invisible, al no existir eines per a arribar a conèixer bé el que ocorrerà en
el cervell.
D’aquesta manera, la teoria de la Gestalt ens acosta a
una concepció de l’ésser humà caracteritzat pel seu paper actiu a l’hora de
percebre la realitat i prendre decisions. Segons els gestaltistes, tots creguem
en la nostra ment imatges més o menys coherents sobre nosaltres i el que ens
envolta, i aquestes imatges no són la simple unió de les seqüències
d’informació que ens arriben a través dels nostres sentits, sinó que són una
mica més.
Construint la realitat i interpretant-la
La paraula alemanya Gestalt, que moltes
vegades es tradueix a l’espanyol com a «forma», representa aquest procés pel
qual construïm marcs de percepció de la realitat: totes les persones
interpretem la realitat i prenem decisions sobre ella sobre la base d’aquestes
«formes» o «figures» mentals que anem creant sense adonar-nos. La teoria de la Gestalt se centra en
donar explicacions sobre la nostra manera de percebre les coses i prendre
decisions a partir de les «formes» que creguem.
Exemples per a entendre la idea de «forma»
Un exemple d’això el podem trobar en les pel·lícules. Malgrat
ser una successió de fotografies que passen ràpidament, nosaltres les percebem
com una cosa molt diferent: una seqüència d’imatges en moviment.
A pesar que aquesta qualitat (el moviment) no estigui present
en les diferents imatges, el que experimentem és una globalitat que sí que té
aquesta propietat. Des de la perspectiva de la teoria de la Gestalt això és així
perquè creiem formes globals sobre la realitat que ens envolta, en comptes de
limitar-nos a rebre passivament la informació que li arriba de tot arreu i
reaccionar en conseqüència.
El mateix queda manifestat clarament quan veiem aquestes
il·lusions òptiques en les quals apareixen dues o més imatges superposades però
no som capaces de veure més d’una alhora: la globalitat de la figura sembla
apoderar-se dels nostres sentits
