Què és la por? Alguna vegada ho has experimentat a la teva pròpia pell o ets el/la més valent del mon? Deixa’m dir-te que la por apareix sempre, en més o menys mesura, però tots li tenim por a alguna cosa, perquè con éssers humans i per tant (tal i com ja vaig comentar a l’article de “Les emocions”) ningú s’escapa de cap de les emocions bàsiques (alegria, tristor, ràbia, por). Hi ha moltes persones que pensaran que no és cert, que no li tenen por a res, que la por per ells no existeix. A vegades no es tracta de la por sinó de la capacitat que tenim per sobreposar-nos a ell. Si tu ets dels que veus la por apropar-se i de seguida et sobreposes i l’afrontes és possible que siguis dels que opinen que no tenen por. En canvi, si veus que la por es va apropant i deixes que s’apoderi de tu, potser aquestes paraules et ressonin més perquè saps el cert que és.
Tindre por no és dolent, al contrari! La por ens fa retrocedir, ens fa estar alerta, ens fa ser conscients de les nostres limitacions, dels nostres fantasmes i aquí és on sorgeixen les oportunitats i els canvis. A vegades ens tanquen a un pot de vidre perquè creiem que allà res ens pot passar… i clar, allà, dins d’aquest pot no passa res, però ni bo ni dolent. Creiem que a l’estar protegits viurem millor i no hi haurà riscos. Potser això sigui la major trampa, la justificació més fàcil que tenim a l’abast de les nostres mans per quedar-nos allà, tancats. Sense riscos, sense trencar els esquemes, sense canviar coses no avancem, no vivim! Si ens quedem tancats res passa i si res passa, no vius, perquè la vida és moviment, és obrir cada dia la finestra i sortir a la vida amb més o menys força. La vida i el temps no paren, ets tu qui para.
Què fàcil és dir tot això, veritat? I què difícil és, a vegades, moure’s per culpa de la por. Tanca els ulls pensa a quines coses li tens por. Potser que sigui por a les aranyes, potser por a no trobar parella, potser por a la maternitat, potser que sigui por a mostrar-me a l’altra amb tot el que tinc i tot el que sóc…
Hi ha pors més concretes i n’hi ha que són més abstractes però tots tenen alguna cosa en comú, el que imaginem que és i el que imaginem que serà. A l’exemple de les aranyes, pensa en una aranya, un ésser viu molt més petit que tu, tens totes les de guanyar però en canvi li tens por. Por a què? Pot ser l’emoció real sigui fàstic però, la por quan arriba? Si imagino que l’aranya pot picar-me, si imagino que n’hi ha moltes que se’m posaran per tot arreu… pot ser aquí entra en joc la por.
Tot està a la teva imaginació, no és real. Si agafem l’exemple de la por a la maternitat, quina és la por? Encara no estàs embarassat i si ho estàs, encara et queden molts mesos per davant per tindre al teu nadó als braços. Pot ser no sigui por a la maternitat en sí, pot ser la por comença quan imagines tot el que porta darrera, tot el que pots perdre, tot el que has de canviar, però això encara no està, no existeix, encara no és real. De nou, forma part de la teva imaginació, del que t’expliquen, de les experiències alienes però no ets tu. Les pors fan que perdem, que perdem moments, perdem trens, perdem oportunitats… Quan ja ha passat, mirem enrere i ens diem: Com ho vaig deixar córrer? Si pogués tornar el temps enrere m’arriscaria! Però ara ja no pots. No vas poder en el seu moment, no estaves preparat/ada. L’important és que ara te n’adonis de quines són les teves pors i un cop identificades puguis posar-les al present, deixis el futur, deixis el passat i la imaginació i et centris al que hi ha ara. A partir d’aquí comença la teva aventura.
Psicòloga sanitària i terapeuta Gestalt en SN Psicologia
