Per què tenen por els nens?
Témer als estranys, a separar-se dels seus pares, a la foscor, al col·legi… són pors evolutives. Són temors comuns a gairebé tots els nens, la majoria passatgers, de poca intensitat i propis d’una etapa evolutiva concreta. Estan associats a les diferents fases del desenvolupament i van variant a mesura que evolucionen les característiques cognitives, socials o emocionals dels nens.
Ara bé, cadascun, en funció de les seves característiques personals i de les seves experiències, vivenciarà aquestes pors de manera diferent o en diferents moments que uns altres, o fins i tot no experimentarà mai un temor determinat. No reaccionarà de la mateixa manera un nen que ha estat agredit per un gos que un altre les experiències del qual amb animals han estat positives.
Sovint, els pares recorren a la por per a protegir als seus fills de situacions perilloses (endolls, animals, trànsit), però també, els fiquen la por en el cos innecessàriament per a controlar la seva conducta. És una pràctica educativa que, encara que aconsegueixi que el nen obeeixi en aquest moment, pot originar a la llarga problemes més seriosos.
La reacció del nen davant la por
Quan són bebès poden reaccionar amb sobresalt o plor; més tard, a més de plorar, intenten evitar costi el que costi la font que els causa el temor, busquen la companyia d’un adult que els protegeixi.
A vegades, simplement, experimenten algun canvi en la seva conducta habitual, per exemple, poden manifestar alguna regressió en els seus hàbits, tornant-se a fer pipí en el llit o a xuclar-se el dit quan ja havien deixat de fer-lo.
Les pors no són motiu de grans preocupacions, però si són tan intensos i persistents que repercuteixen negativament en el desenvolupament del nen, en la seva vida quotidiana o en els seus estudis, i la família, malgrat els seus esforços, no sap com manejar la situació, seria convenient visitar a un professional.
En SN Psicologia estudiem el seu cas i identifiquem la causa que produeix aquesta por en el nen/a. Parlem de les coses que els causen por, escoltant el que ens explica amb un tarannà comprensiu, que se senti escoltat en tot moment i transmetent-li la seguretat perquè estigui còmode i deixi fluir tots els seus sentiments.
