Parella i conflictes en confinament
1. Conflicte: Significat de Conflicte segons la RAE
1. L’Individu i la Identitat
2. El desinterés i l’amor
3. Les necessitats i recursos personals
4. Que entenem per conflicte
2. La Parella: Significat de parella segons la RAE
1. La parella i els contractes
3. La trobada
1. Significat de Conflicte segons la RAE.
Del latin conflictus.
1. m. Combat, lluita, baralla. O. t. en sent. fig.
2. m. Enfrontament armat.
3. m. Dificultat, situació desgraciada i de difícil sortida.
4. m. Problema, qüestió, matèria de discussió. Conflicte de competència, de jurisdicció.
5. m. Psicol. Coexistència de tendències contradictòries en l’individu, capaços de generar angoixa i trastorns neuròtics.
6. m. desus. Moment en què la batalla és més dura i violenta.
2. L’Individu i la Identitat
L’individu i la identitat són les claus per a entendre el concepte de conflicte en una persona. Els éssers humans som educats des de la infància per a servir-nos com a individus i transitar pel món fent-nos valer de la nostra independència, sense necessitar res més de l’altre. Per aquest motiu cadascun miri per si mateix. Més endavant veurem que ell individu s’adona que sempre necessitarà de l’altre per a complir els seus objectius i buscarà relacions, això sí, sobre la base del seu interès.
3. El desinterés i l’amor
El desinterés i l’amor desinteressat són valors que normalment pertanyen a l’àrea de l’espiritual-religiós i no té cap transcendència en el món profà. Fins i tot en aquesta tessitura, el que es lliura «desinteressadament» a l’altre, té un interès, fins i tot més gran encara si cap que en el cas anterior; un més enllà ple de pau i felicitat. Així podem definir bàsicament la nostra manera d’estar en el món; narcisisme i interès pur. Fins i tot en els processos terapèutics treballem la revisió d’aquesta independència per a aconseguir un major creixement personal i emocional propi.
Mereix un reconeixement la sagrada filosofia suprema de la Vedanta Advaita que si que considera la realització de l’altre com a pròpia, al cap i a la fi considera el tot i a tots com una realització de l’expressió del Diví. La seva metàfora més coneguda resa: «Tots som ones d’una mateixa mar.»
Tornant al tema que ens ocupa podem dir que: El conflicte neix d’aquesta base; la defensa de les nostres necessitats i interessos.
4. Les necessitats i recursos personals
La sensació de falta de recursos personals fa que busquem aquests béns en altres persones. Aquesta sensació pot sorgir d’inseguretats, falta de confiança, o limitació de recursos, atès que com és lògic, no tots posseïm allò que necessitem i hi ha altres persones que ens ho poden proporcionar. El nostre cervell límbic o mamífer fa un treball essencial, per mitjà de l’expressió de l’afecte i afecte, per a entendre’ns i negociar aquests recursos dels quals manquem.
5. Que entenem per conflicte
Dit això, entenem com a conflicte quan en la relació entre una persona i una altra anteposem una necessitat nostra que havíem projectat en l’altre. Aquesta necessitat no ha estat complerta i això curta el contacte del qual gaudíem. Cal dir que el contacte no és més que un gaudi del contracte que nostres cervells límbics havien signat amb anterioritat i aquesta part mamífera nostra estava gaudint d’una seguretat i confort impressionant.
1. La parella segons la RAE
f. Conjunt de dues persones, animals o coses que tenen entre si alguna correlació o semblança, i especialment el format per … Això és un extracte. Veure definició completa en el Diccionari de la RAE.
1.1. La parella i els contractes
Quin va ser el contracte que jo vaig signar amb aquesta persona?
Això ja pertany al passat, i com a passat bon record és, i també com solem dir els terapeutes: el record és inconscientment manipulat al nostre benefici en tot moment.
En la societat actual, amb els múltiples plaers i comoditats que gaudim i que donem per descomptats en la nostra vida mamífera, és molt complicat i complex acordar contractes precisos i recordar-los amb claredat en les nostres relacions. Això és un cas únic en el món mamífer. La resta d’espècies que comparteixen la qualitat d’alimentar-se de les mames de les seves progenitores, gaudeixen de contractes més senzills i sobretot reconeguts per igual en la resta de congèneres de la seva espècie. És evident que el procés de cura entre els membres d’un ramat és clar i monòton, en el cas dels humans, hi ha diferents carreres universitàries, graus, corrents i múltiples «màsters» que l’estudien.
Cada vegada que veig a una parella i intent llegir el contracte «subliminal» realitzat en teràpia m’apareix la imatge del mític geni Grouxo Marx llegint el famós contracte que deia «La part contractant de la primera part, serà considerada com la part contractant de la primera part» i acaba dient «la seva paraula és suficient per a mi; digui’m la seva és suficient per a vostè?», i així és després els conflictes se succeeixen a mesura que no es compleixen les diferents necessitats pressuposades i no sabem com gestionar-les.
Tenint en compte que aquestes situacions es donaran de manera abundant en la nostra realitat, i que seria fantasiar molt si pretenguéssim realitzar un contracte que inclogués totes les possibles situacions i causes que ens trobarem en la vida (sense tenir en compte els canvis que sofreix un ésser humà a nivell personal al llarg d’aquesta), el millor és saber de quina manera resoldre’ls sanament, quan sorgeixin.
2. La trobada
La clau per a això seria trobar un espai per a poder expressar cadascun el que sent, i oferir a l’altre la possibilitat de veure el seu dolor. L’altra persona se sentirà amb la llibertat de reconèixer si a ella li és possible abordar la necessitat de la seva companya/o, i viceversa. D’aquí cadascun dels participants en aquest contracte podrà reprendre el seu viatge amb consciència i responsabilitat, junts o separats, després de realitzar una valoració objectiva i sobretot sana, de les capacitats, limitacions i necessitats de cadascun. En fi, reprendre el contacte.
Sergio García
Terapeuta Gestalt en SN Psicologia
