Què significa per a tu la paraula maternitat? Quines sensacions t’arriben en mirar la foto?
La maternitat comença molt abans de quedar-te embarassada. La maternitat és una elecció lliure, que se sent o no se sent, s’experimenta o no. A vegades, des de la consciència ens diem que no és el moment adequat. Sempre ens falten els recursos. O la parella no està bé, o el treball no està bé, o una sent que no està preparada per a tanta responsabilitat. Al final tot són excuses. Excuses per a no assumir que potser el bon moment (el que nosaltres creiem) mai arribarà, perquè sempre hi haurà més excuses viables que ens impediran posar consciència i focus en aquest procés (altres vegades, ni tan sols pensem tant, ho volem, ho sentim i no ens posem excuses).
Moltes vegades, la raó ens ofereix una infinitat d’impediments per a anar post posant el moment ‘’ideal’’, però, i la part menys racional? I la part més inconscient? T’has parat a sentir que vols de debò en comptes de donar-li tornades al que és o no és correcte? A quin és o no és el millor o pitjor moment?
Els boicots
Imaginar-vos un camp de batalla. Veiem la sortida, la meta, el final. Hi ha diferents camins viables per a arribar i aconseguir l’objectiu. Alguns d’ells són més complicats, amb més traves i més obstacles. Si ho veiem segur i sentim clarament que volem arribar a la nostra meta, optarem per triar el camí més fàcil, el que ens porti a un final més ràpid i amb menys arraps. No obstant això,
moltes vegades triem el camí més difícil. Ens acte enganyem dient-nos que volem arribar ràpidament, i el més sanament possible, però ens endinsem en una infinitat d’embolics i garbulls dels quals no sortim. Ens esforcem i suem la cansalada! i ens continuem convencent que sí que volem arribar, però ens continuem trobant amb més dificultats.
Amb la ment passa el mateix. De manera conscient ens diem que sí, però l’inconscient ens boicoteja de tal forma, que no arribem al nostre objectiu. Llavors ens fem moltes preguntes, a un pla molt físic, oblidant-nos, a vegades, de la part més emocional i més transgeneracional. A vegades, no depèn de nosaltres mateixes, depèn d’una cosa més profunda que s’escapa de les nostres mans. Alguna cosa que potser hem de treballar de manera terapèutica, per a trobar les nostres pors reals més profundes, les nostres lleialtats. A vegades, no ens permetem la felicitat, perquè encara sense saber-ho, creiem que no la mereixem. A vegades, sofrim tant de nens que la nostra ment i el nostre cos es tanquen per dolor, per no reviure. A vegades atenem mandats. Ens continuem qüestionant i fustigant, perquè en un pla físic i real, aquí i ara, seguim sense aconseguir el nostre propòsit que és ser mamàs.
La maternitat va molt més allà que engendrar un embrió. Entren en joc molts factors, a vegades poc conscients. Entren en joc factors que ni tan sols imaginem. La maternitat és com anar teixint una teranyina. A poc a poc, anar contactant amb les nostres pors, conèixer la nostra història, adonar-nos dels nostres bloquejos i de com arribem a boicotejar-nos (de forma molt inconscient).
Només trobant la pau i l’equilibri intern podràs gestionar totes les emocions que vagin sorgint. Per l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia que tot procés, sigui com sigui comporta. Demana ajuda si és necessari. En determinats moments tots la necessitem, perquè tots passem per la fortalesa i la vulnerabilitat, i en aquest trànsit, una mà mai està de més.
Com tot en la vida, es tracta de prendre decisions que a vegades ens són més favorables i a vegades menys. Mira’t i escolta’t, tant com necessitis, per a trobar quina és la teva veritable meta. A vegades, en el camí fem sacrificis que ens compensen, que igualment ens fan arribar a aquest objectiu. Potser, no de la manera somiada o imaginada, i tot i així, sentir-te feliç d’igual manera.
Psicòloga sanitària i terapeuta Gestalt en SN Psicologia
