Els introjectes són aquests missatges i mandats que ens repetien quan érem petits, a una edat primerenca, determinats per persones significatives i que se’ns han clavat com a ganivets en la nostra ment. Idees, normes i conceptes sobre el que està bé i el que està malament. Aquests deures que a vegades ens sentim obligats a complir, perquè si no ho fem ens sentim malament, com si alguna cosa no estigués anant com ‘’deuria’’.
Quan ens fem adults prenem moltes decisions. Estem molt identificats amb aquests introjectes, fins al punt que no sabem diferenciar quina part és nostra i quina part és la implementada per altres. A vegades ens resulta complicat saber quina idea o actitud és realment la pròpia, i d’aquí apareixen els dubtes.
Quan som petits, i atès que la informació rebuda prové d’uns pares, uns mestres, uns avis, etc., que prenem com a figures importants en la nostra vida, no ens qüestionem, ni ens plantegem, si aquesta informació és bona o dolenta, si la sentim verídica o no en la nostra pell. Si correspon amb la meva manera de veure el món o no. Simplement la incorporem en la nostra estructura i d’aquí creem un sistema de valors i creences.
A vegades, ni tan sols identifiquem els introjectes. A vegades, ni tan sols ens plantegem que el que sentim o creiem no forma part de nosaltres, sinó que forma part d’un sistema de valors adoptat d’uns altres que l’hem fet nostre i adaptat a la nostra pròpia vida.
Quan comencen a sorgir conflictes, en algunes ocasions, comencem a plantejar-nos certes coses. Comencem a adonar-nos que potser no vull ser tan fort com em van dir. Potser no vull ser el/la nen@ bona que em van dir que havia de ser. Potser no haig de tenir el millor treball del món per a ser feliç. Potser no vull arribar verge al matrimoni. Potser no vull casar-me i tenir la meva pròpia família. Exemples que podia continuar escrivint, i segur que algun d’ells podria encaixar en la vostra vida.
El que és important de tot això és identificar quins pensaments o creences interfereixen en la teva vida. Quines creences i comportaments aquestes duent a terme que no et fa sentir bé amb tu mateix@.
Què podem fer?
– El primer seria revisar totes aquestes idees que creiem importants per a nosaltres. Qui les va dir? De qui les vam aprendre? Qui les posa en pràctica dins de les meves figures importants de referència en la meva vida? Què tan gravat està aquest missatge en la meva estructura mental?
– Una vegada identificat tot l’anterior, podem valorar quins formen part de mi i em serveixen. Amb quin introjectes m’identifico. Amb quin introjectes em sento feliç i lliure per a ser. No tot ha de pertànyer a l’altre. Pot ser que moltes de les creences gravades les visqui com certes en mi, perquè m’ajuden i em serveixen. Idees amb les quals m’identifico del tot i per tant també són meves. Hi haurà idees, creences, pensaments, normes, mandats, etc. que ens bloquegin i ens limitin. Aquests són les que hem de retornar. Podem dir per a nosaltres mateixos ‘’això és teu i t’ho retorno. Fins al dia d’avui m’ha servit però ja no el necessito més’’.
– A partir d’aquí crear noves idees i nous conceptes. Els que a mi em serveixen. Els que a mi m’ajuden. Els que a mi em fan sentir en coherència. D’aquesta forma tot torna al seu lloc.
Quan hagis fet tot l’anterior és hora de treballar-ho. Va arribar el moment de posar esforç i consciència. A vegades no és tan fàcil com sembla. Tots portem molts anys adoptant coses que no ens pertanyen però amb el que ens hem identificat. Tot el que està molt gravat ha d’anar esborrant-se a poc a poc.
Imagina un tatuatge. Es grava en la pell i quan ja no et serveix, es requereix d’una tècnica específica per a esborrar-ho. A vegades, depèn de la zona i de la grandària és molt dolorós i requereix tractament per a poder sanar-ho per complet, i, sobretot, perquè no quedin cicatrius.
En la ment és una cosa similar però el dolor no és físic, és emocional, i això, a vegades, és molt més dolorós, i requereix més temps per a integrar que hi ha coses que no em pertanyen, i temps per a integrar tot el nou que arribarà. Requereix d’esforç i requereix d’atenció. No és fàcil desprendre’s dels introjectes. Això no es fa de la nit al dia. El que sí que pots fer, és posar l’esforç i l’atenció necessària perquè a poc a poc es vagin diluint les velles creences i es vagin integrant molt a poc a poquet les noves.
Psicòloga sanitària i terapeuta Gestalt a SNPsicologia
