Jordi Cartañà: El soroll Camp de Tarragona, on line, això si, des de casa, confinats en aquesta segona setmana que toca quedar-nos a les nostres llars, volem saber com gestionar aquest propers 7 dies, jo crec que fins i tot les possibles 3 setmanes per endavant, comptant aquesta amb la Sònia Navarro, ella és psicòloga i psicoterapeuta a SN Psicologia de Tarragona.
J: Hola Sònia, què tal, com estàs?
Sònia Navarro: Molt bé, aquí confinats com la immensa majoria, teletreballant des de casa.
JC: Tu també, treballant des de casa? Teletreballant a casa?
SN: Sí, teletreballant des de casa, nosaltres estem fent les sessions per Skype, no estem al despatx des de la setmana passada i bueno, aquí estem.
JC: Això seria motiu d’una altra entrevista, però el motiu per fer aquest vídeo, videoconferència entrevista seria com… li vam dir a la Sònia, dona’ns pistes i Claus per gestionar aquest confinament, no? Hi ha persones que pot ser els hi ha vingut de nou o pot ser no els acaba d’agradar molt estar per casa
SN: Bueno de fet, aquesta ha estat una situació molt inesperada per a tots i molt impensable per a tots, si fa tres setmanes ens haguessin dit que ens quedaríem a casa tancats durant un mes que encara pot ser una mica més, jo crec, però bueno, ja ens ho diran. Realment haguéssim pensat que era una pel·lícula, si que és una situació esdevinguda, jo diria que no podem parlar d’una situació generalitzada per tothom, perquè estan les persones que estan totalment confinades a casa, o que s’han quedat sense treball o les que estan teletreballant, és a dir, són situacions molt diferents i després estan les persones que encara estan treballant, metges, infermers, personal dels supermercats, etc i realment, aquest estan treballant molt més, per això crec que unes pautes en general, per tothom, són complicades perquè clar, a pesar de que la idea és que tothom ha d’estar confinat, la realitat és que el 100% de la població no està confinada i a més les situacions també poden ser diferent perquè pot ser una família tota confinada, una família monoparental amb un o dos fills i bueno, haver de combinar totes les situacions poden generar diferents situacions d’estrès que poden passar per diferents fases.
JC: Som-hi!
SN: Els primers dies, igual algunes persones fins i tot es troben com relaxat, pensen ai mira, ara tinc una miqueta de temps, podem pensar que és una pausa de 15 dies que és un petit kit kat però de moment ja anem pel mes i ja veurem si no s’allarga una mica més i si no la tornada, no sé, serà lenta la tornada a la vida normalitzada per tant, clar, això canvia les perspectives i sobre la marxa aniran apareixent diferents emocions.
La por, és la primera que ens ha aparegut a tots. La irritabilitat, l’atabalament, la desesperació, l’avorriment, etc, es poden passar per diferents etapes. Varies coses a comentar, de cara a com afrontar-ho, una cosa seria l’afrontament en el sentit de tenir optimisme, tenir esperança de que ens sortirem de la situació dolenta en la que estem i aprendre a tenir una visió molt diferent de l’habitual, de l’esperat però em de treure profit, aprendre i millorar en aquesta situació, intentar escoltar les informacions més positives contra les de catàstrofe, des d’aquí també, mirar que les fonts que mirem siguin de bona informació, unes fonts creïbles perquè a les xarxes hi ha de tot, no difondre informació que no estigui verificada perquè si no podem entrar en una situació d’estrès i de por elevadíssima, la situació és dura però crec que hi ha un missatge de que ens en sortirem, transmetre seguretat a les famílies, a les cases, és a dir, intentar no retenir aquest pensaments obsessius que a vegades podem tenir, intentar que no es quedin aquí (senyala el cap) una cosa amb la que podem fer això és generant situacions d’humor o una mica divertides amb la família, no? Llavors, si hi ha nens, això els nens també t’ho posen més fàcil, també hi ha situacions més crispants, perquè ells també estan en situació de por, en situació d’angoixa, tenen informació però a vegades no tota, però bueno, és a dir, podem tenir més situacions d’humor perquè ells les poden potenciar més fàcilment i alhora també més situacions d’estrès.
JC: D’altra banda també tenim que teletreballar tenint-los a casa, com em comenten varis pares i mares que conec i que segur que coneixes… Bueno, és que intento treballar i es gairebé impossible, com a mínim mantenir el ritme.
SN: És complicadíssim, jo mateixa, estar per la meva filla i mantenir les sessions que tinc en aquella hora, vull dir, és realment complicat i això és una cosa que estem vivint tots els pares que estem confinats perquè el nen està acostumat a que quan tu estàs a casa estàs a casa o fent les activitats de casa, no estàs treballant però ara sí, has d’invertir una sèrie d’hores, ells estan avorrits o necessiten de tu. També és diferent si hi ha un nen o varis nens a la casa, clar, no és lo mateix si hi ha un o dos adults a la casa, no?
JC: D’aquí no sé si podríem treure pistes o punts bàsics per afrontar aquest confinament, vull dir, amb l’actitud nostra, més tirant pel llarg, no sé si un d’aquests punts podria ser tenir unes rutines diàries més o menys marcades per a que com a mínim saber què fas aquell dia.
SN: Sí, intentar mantenir la rutina de forma més similar al que feies, repartir les hores, tenir una alimentació sana, vigilar també de no començar a menjar molt menjar brossa perquè el menjar brossa també afecta a les emocions i per tant és més fàcil entrar en problemes, això de vegades no ho tenim molt present.
JC: Croissants de xocolata no
SN: Bueno, pots menjar xocolata, no és dolenta la xocolata en sí mateixa sinó que s’ha de tenir una dieta sana, a més estarem en un període de molt poca mobilitat, per tant s’ha de tenir en compte també, intentem fer alguns estiraments, algun ball, una miqueta mirant, doncs dintre d’un pis què es pot fer? Doncs balls, estiraments, hi ha mols vídeos de classes de ioga, classes de zumba o classes de gimnàstica simplement, vídeos que trobes al Youtube, una mica fer això en família per moure’s tots una mica. Una altra cosa important, els avis, intentar la rutina, unes hores de treball, unes hores d’oci, inclús un moment de no fer absolutament res, perquè també podem posar una pel·lícula, veure una sèrie o llegir un llibre, és a dir, de relax, però inclús el no fer res durant una estona, també està bé
JC: Pot anar bé sí…
SN: Llavors, una altra cosa important és parlar de les nostres emocions, parlar amb les persones, continuar amb els contactes socials, ja que no podem veure’ns, doncs a través del telèfon, del Whatsapp, de la videotrucada, de l’Skype, del Facetime, del mitjà que sigui però continuant tenint contacte amb els teus amics, amb els teus familiars, vale? Això és súper súper important, que no ens quedem aïllats perquè sinó això sí que generaria moltes altres sensacions de soledat, irritabilitat, estrès, desesperança i llavors en la desesperança és fotut…
JC: En cas de conflicte, que hi pogués haver alguna baralla dintre d’una parella o d’una família, ho deixem estar i cadascú a una habitació diferent i fins que passi?
SN: Mira, un temps mort ja està bé
JC: No hi ha sortida, els metres deuen ser els que són.
SN: Sí, un temps mort a una habitació sí estaria bé Jordi, i després en tornem a parlar, perquè després d’una estoneta ja podem parlar des d’un altre lloc, una cosa important és que quan estem així de tensos fer algun tipus de relaxació guiada, internet, Youtube també està ple de meditacions o relaxacions guiades i això amb les nens també es pot fer , els entren molt bé a fer meditacions, hi ha algunes específiques per a nens, que són més curtes, inclús la família es pot posar, posar una meditació guiada, important quan elegiu alguna de les moltes que hi ha és que el to de veu us agradi, us faci sentir-vos relaxats perquè hi ha tons que a mi m’agraden i també hi ha tons que a mi no m’agraden, busqueu el que us agrada i això és un cosa interesant també, tenim un conflicte on ens podem separar un momentet, podem posar-nos una meditació guiada o una relaxació, és igual, i al cap d’una estoneta, parlem… La estoneta pot ser curta o pot ser llarga però parlem-ne des d’un altre lloc perquè realment les famílies estan passant molt més temps juntes de l’habitual, clar, normalment marxem, tornem al vespre o a la tarda, llavors ens generaran conflictes, evidentment. Quants més membres tingui la família, més conflictes hi haurà, de fet, a les famílies més grans hi haurà més conflicte i als que viuen més sols tenen més probabilitat de sentir-se més atabalats, sentir més soledat, més avorrits.. per això dia abans que parlar de tots igual és una mica complicat.
JC: Un cas pràctic Sònia, que m’han comentat diverses persones que estan en confinament però d’aquell espartà. Hi ha moments al dia que m’agafa algo al pit, m’agafa angoixa, una necessitat brutal de sortir a que em toqui l’aire, una sensació d’estar empresonats, empresonades a casa, a aquestes persones, que els diríem? Com ho poden gestionar? No sé si s’hi acosta o directament és un atac d’angoixa.
SN: Mira, sí, les persones que es troben així, sí, és un atac d’angoixa, evidentment, però important, primer seure i respirar, però no intentar inspirar aire. Quan estem en un atac d’angoixa no hem d’intentar inspirar sinó que hem de expirar, és a dir, el nostre objectiu ha de ser, Jo trec aire, després ja entra perquè quan intentem inspirar ens quedem amb la sensació de que encara ens falta més aire i llavors podem confondre símptomes perquè justament amb el covid podem entrar a pensar que el que tenim no és un atac d’angoixa sinó el virus, les ments obsessives podrien tenir més problemes. Llavors, expirar cap a fora, perquè és la forma en que el cos es va relaxant, després d’això jo continuaria dient una mica el que he dit ara, començar a pensar que ens en sortirem, començar a pensar tasques a fer per quan surti, què podré fer, per exemple. O començar a pensar, si és una situació laboral que s’ha bloquejat, després què puc fer, per on puc començar a buscar feina. Si una situació de com remunto l’empresa, doncs començar a fer idees de com remunto. Començar a pensar coses mentre estic confinat per començar a fer perquè la ment ocupada rebaixa moltíssim l’angoixa i la por, per tant això que acabo de dir, posem-nos una relaxació, una meditació guiada, parlar amb alguna persona, amb algun amic, algun familiar, expliquem-li què ens passa, per ajudar-nos a reconèixer l’angoixa com una emoció. En últim cas, si veiem que estem molt malament jo llavors recomanaria trucar a un psicòleg que jo crec que ara mateix estan gairebé tots fent sessions per Skype com al nostre centre i llavors fer una teràpia, una sessió però crec que els primers passos serien controlar la respiració, expirar cap a fora, el llistat de coses per fer, les relaxacions, parlar amb persones explicant l’emoció en la que estic, és a dir, no és parlar d’altres coses sinó d’entrar en el què em passa, em sento angoixat, em sento irritat, em sento enfadat, Bueno, lo que sigui, sento que no sé quina sortida tindré. Perquè el que hem de fer és que el cos es relaxi i la ment estigui ocupada en coses positives, vigilem molt perquè estem en el moment de la por.
JC: Absolutament
SN: La por, la forma de donar les notícies, totes les coses que passen que moltes no són reals, les informacions confuses, tot això augmenta la por i la por, clar, augmenta la irritabilitat, la desconfiança, la desesperança, llavors, vigilem amb això, jo crec i vull donar el missatge de que ens en sortirem, de que poc a poc remuntarem, de que això potser també és una bona oportunitat per a remuntar des d’un altre lloc i per repensar tots que és el que volem fer.
JC: Tant de bo que sigui així, Sònia Navarro ho hem de deixar aquí, t’agraïm moltíssim que hagis atès aquesta videotrucada. No sé si veus alguna cosa que ens deixem, que tenies ganes de fer arribar a tota la gent que ens està veient i escoltant.
SN: Mira, una coseta, sobretot en aquest moment, la gent que pren medicació, intenteu no prendre més medicació de la que estigui pautada per vosaltres perquè és un moment fàcil d’entrar en tòxics, el que beu alcohol, beu més alcohol, el que fuma algo o pren algun tipus de droga doncs que no prengui més. Per intentar marxar de la realitat prenen més alcohol o més drogues. Diferent la medicació psiquiàtrica, s’ha de prendre la pautada, la que teniu prescrita, no preneu més perquè Bueno perquè estic aquí, perquè estic malament… i no preneu alcohol ni utilitzeu les drogues per evitar contactar amb les emocions perquè encara pot ser pitjor, estem a una situació que hem d’afrontar. Una miqueta aquest apunt, vigilem que de vegades és fàcil intentar anar-me i no pensar.
JC: Doncs Sònia Navarro, de SN Psicologia, moltíssimes gràcies per haver atès aquesta videotrucada, videoconferència, entrevista, seguirem aquests consells, i tant! Gràcies.
SN: A tu Jordi.
