El llenguatge no verbal dels nens: estar atent
L’actual situació de confinament ha transformat les nostres vides en un trencaclosques moltes vegades difícil d’encaixar. Com combinem la feina a casa amb l’atenció als infants?.
Es fa difícil perquè d’una banda tenim els infants presents les 24 hores, i d’altra, el teletreball, pot acabar ocupant gran part del dia. Per tant la primera peça a perfilar per facilitar el seu encaix seria, poder arribar a acords amb els nostres caps, per pactar quins moments del dia són els òptims per poder atendre la càrrega de feina, en funció de la nostra situació familiar particular.
D’altra banda, també pot ser que no estiguem treballant, i que per tant l’angoixa dels nostres fills en aquest cas sigui causada per un futur laboral incert. Caldria en aquest cas poder explicar als nostres fills els motius del nostre malestar sense caure en alarmismes, podent donar resposta a les seves preguntes.
Les nostres filles sempre estan pendents de nosaltres, i ara encara més, i el nostre paper, no ho oblidem, ha de ser de facilitadors de benestar envers ells. Per tant poder equilibrar feina i atenció a la família és primordial per evitar traspassar angoixes.
En qualsevol cas cal estar atent als senyals que expressin el malestar dels nostres fills, ells molts cops, i en funció de l’edat, no ho expressen verbalment, és el cos el que parla.
Una manera molt particular de comunicar aquest malestar és voler estar en contacte amb nosaltres, literalment enganxats. Amb aquest gest poden estar comunicant por a perdre, por a la mort. A què ens passi quelcom dolent a nosaltres… i llavors, por envers la situació en què quedarien ells.
Les queixes poden aparèixer també a través de dificultats a l’hora de dormir, despertant-se, malsons.
Cal afrontar-ho des de la sinceritat, donant importància al que ell o ella expressa (és a dir, no menyspreant el que diu) però alhora no alarmant, sent capaços de crear un ambient de confiança. Cal explicar la situació real i transmetre que de la mateixa manera que hi ha una situació de perill, també es prenen mesures (confinament, higiene…).
Des de SN Psicologia seguim a la vostra disposició per poder acompanyar-vos en aquests moments, resoldre dubtes o el que cregueu necessari.
Rosa Morón
Pedagoga Terapèutica a SN Psicologia
