És important que et facis conscient que tens una dependència poc sana cap a una altra persona, una dependència que t’impedeix ser feliç i afecta al teu acompliment quotidià, provocant malestar.
Què és la dependència emocional?
La dependència emocional es produeix quan no tens responsabilitat completa sobre els teus sentiments i la teva autoestima i benestar depèn d’altres, normalment de la teva parella. La dependència afectiva és una addicció cap a una altra persona, una necessitat desmesurada de l’altre, que comporta a renunciar a la llibertat personal per emprendre un camí que condueix a una felicitat il·lusòria.
A la seva base es troba un patró de necessitats emocionals insatisfetes que la persona intenta cobrir establint una relació de dependència afectiva. Com a resultat, el dependent emocional posa la seva relació amb l’altra persona per sobre de tot, incloent-se a si mateix. Aquesta persona no desitja que res s’interposi en la seva relació, de manera que va abandonant gradualment les seves aficions i activitats diàries, per poder passar cada vegada més temps amb l’altre, fins que arriba a convertir-se pràcticament en la seva ombra.
La persona que pateix una dependència emocional busca la seguretat que li falta en l’altre. Per exemple, en la relació amb la teva parella, és probable que exerceixis un control excessiu i no acceptis de bona gana que faci noves amistats o realitzi activitats sense tu, perquè demandes tota l’atenció per a tu i, en el fons, tens por que aquestes activitats li s’apartin del teu costat o necessites la seva presència per sentir-te bé.
Característiques de les persones dependents
Aquestes són les característiques més comunes:
Avidesa afectiva. Qui pateix una dependència emocional, experimenta una necessitat constant d’estar al costat de la persona estimada, quan no pot, recorre al mòbil de manera obsessiva per mantenir el contacte. La seva dependència és tan gran que arriba a ser aclaparadora, però no accepta de bon grat que l’altre reclami el seu espai, al contrari, l’insta a abandonar les seves activitats perquè estigui al seu costat.
Comportaments submisos. El dependent emocional idealitza l’altre, de manera que assumeix una relació de subordinació. Com que té por que la relació acabi, es comporta de manera submisa i fins i tot accepta ser humiliat per la persona estimada. El dependent pot arribar a aguantar gairebé tot, per tal que la relació no es trenqui perquè sense ella, perdria el sentit de la vida.
Baixa autoestima. La persona amb dependència afectiva generalment té problemes d’autoestima. Sol recriminar pels seus errors i es denigra constantment, minimitza els seus èxits i maximitza els seus errors. Aquesta persona no se sent satisfet amb si mateix i no confia en les seves capacitats i criteris.
Necessitat d’agradar. Les persones dependents solen buscar contínuament la validació externa, necessiten causar una bona impressió, de manera que intenten satisfer en tot als altres. Quan no obtenen aquesta aprovació, se senten malament i ho interpreten com un rebuig. Generalment es tracta de persones que es desviuen per ajudar, encara que per fer-ho es vegin obligades a passar per sobre dels seus interessos i necessitats.
Por a la soledat. Les persones que pateixen una dependència emocional no suporten la solitud, en part perquè aquesta activa records dolorosos vinculats a l’abandó. Per això, sovint es veuen immersos en una sèrie de relacions de parella fallides, que no són més que un intent desesperat d’escapar de la solitud a través de la companyia.
Les conseqüències de la dependència emocional
La dependència afectiva és un problema que s’ha de solucionar com més aviat millor, ja que sol embolicar la persona en una espiral de negativitat que pot donar peu a altres problemes psicològics. Algunes de les conseqüències més comunes de la dependència emocional són:
Ruptures de parella repetides. La persona que pateix una dependència emocional de parella es veu embolicada en un cercle de contínues ruptures i reconciliacions. El que passa és que, en el fons, la manera de ser de la seva parella no li satisfà, però com sent una necessitat malaltissa, acaba donant el seu braç a tòrcer perquè no suporta la idea de perdre-li.
Insatisfacció i frustració. En realitat, el dependent emocional mai troba tranquil·litat perquè fins i tot quan té al seu costat a la persona que estima, li turmenta la idea de perdre-li. Com a resultat, manté una relació aclaparadora que acaba donant lloc a desencontres i discussions. D’aquesta manera, viu en un estat d’insatisfacció i frustració gairebé permanents.
Pèrdua del «jo». La persona dependent es va aïllant, redueix la seva activitat social per lliurar-se per complet a la seva parella. A poc a poc, deixa de ser qui és, ja que, en centrar tant en l’altre, deixa de pensar en el que desitja o li agrada, i comença a viure a través de les necessitats i preferències de la seva parella. No obstant això, quan una persona abandona els seus somnis i metes, el «jo» comença a difuminar i arriba un punt en què ja no sap si actua de certes
