Ahir em van preguntar, què és per a tu la felicitat? I la meva resposta va ser, estar en coherència amb mi mateixa. I, què significa això? Significa, que encara que algunes vegades resulti complicat, tracto que els meus pensaments, els meus sentiments i els meus actes siguin
coherents, tracto de fer el que penso i sento primer. Com dic, ja que vivim
envoltats d’altres persones i envoltats de certes obligacions, algunes vegades és complicat actuar de tal forma, a vegades no es pot estar en aquesta coherència, però sí puc tractar d’estar-ho en la majoria d’ocasions, i quan no es pugui, ser conscient de per què no ho estic. Si som conscients, ens fem responsables dels nostres actes, sinó, com ja he dit en altres ocasions, assenyalem a l’altre amb el dit com el responsable.
Els nostres pensaments, a vegades clars i a vegades menys, ens arriben acompanyats de creences, d’inputs externs que ens fan reflexionar, de situacions que ens fan qüestionar-nos certs aspectes de nosaltres mateixos o de la nostra vida. Amb els pensaments apareixen les emocions, sentim amb ells. Si els nostres pensaments són negatius, segurament generarem emocions negatives i a l’inrevés. I en funció del que pensem i sentim, si som coherents amb nosaltres mateixos, actuem en la mateixa direcció.
Molts dels problemes que ens sorgeixen, apareixen per ser i/o estar incoherents. Si jo penso que NO, sento que NO i al final acabo actuant a favor del Si no estic sent coherent. Si penso que NO, sento que Si i acabo en la direcció del NO tampoc estic sent coherent. Llavors apareix el malestar, l’angoixa, els nusos a l’estómac, les burxades en el pit, i no sabem per què. Sentim en el cos el que la ment no pot assumir i actuem, a vegades, per inèrcia, perquè és el que toca, perquè així l’altre no es va, per certes pors… Per a no perdre alguna cosa o a algú, ens perdem a nosaltres.
Quan som coherents i fidels a tot el nostre ésser, estem més tranquils, tenim més força, estem més connectats, tenim segurament menys símptomes físics en el nostre cos. Si et mires a tu mateix i et preguntes que
penses, que sents i que fas aquí i ara, et sents a gust? Sents que vibres
en coherència? Sents que el teu ser està en ressonància amb la teva vida?
Para’t a pensar en tu. Quantes coses fas sense pensar ni sentir? Quantes vegades et quedes per por d’actuar, quan penses i sents que has d’anar-te? Quantes vegades dius Sí que pensant i sentint que NO? Simplement reflexiona-ho i sigues conscient de quantes vegades et poses a tu primer o de quantes vegades et traeixes a tu mateix per l’altre.
Para esment als teus pensaments, sentiments i actes, i potser no podràs
sempre, potser de moment o la situació no t’ho permets, o no et sentis
preparat per a ser coherent. Només tracta de practicar una miqueta. A veure com et senta.
ndaura Escolà Fondevila
Psicòloga Sanitaria y terapeuta Gestalt a SNPsicología
