Els bucles mentals, aquests que apareixen sense cridar-los, sense buscar-los, aquests que ens arriben en forma d’espiral, en forma de nus, en forma de laberint, en forma de repetició, poden portar-nos a la ‘’bogeria’’, encara que aquesta com a tal, no estigui registrada en cap manual diagnòstic de forma tan general.
Els bucles mentals, arriben de puntetes, sense fer soroll, i necessiten de molt poc per a créixer i per a elaborar-se. Arriben a ser de tal magnitud, en moltes ocasions, que segurament podríem crear millors pel·lícules que Spielberg.
Se’ns fiquen al cap, i són tan llestos i tan precisos que aprofiten qualsevol mostra de forat petitó per a entrar. Necessiten ser petits per a poder penetrar-nos, i una vegada dins, es fan més grans, més expansius. El que ocupava un reconet minúscul del nostre cervell, en aquesta part recòndita i oblidada d’ell, es converteix en una cosa molt més gran. Ens comencen a envair altres racons que comencen a afectar la nostra conducta, la nostra concentració, la nostra actitud. Pot ser que fins i tot el semblant ens canviï, encara que nosaltres tractem de fingir, encara que tractem de fer veure que no passa res. Com més volem desfer-nos d’ells, més s’apoderen. Quanta més atenció els donem, més presents es tornen, i és quan entrem en bucle. Un pensament minúscul es cola, i sense saber com, és una gran història increïble, encara que certa per a nosaltres.
Amb els bucles mentals comencen a aparèixer els pensaments irracionals. Creem una realitat, que no és a ulls de la resta dels éssers mortals, però sí que és en la nostra pròpia carn. Comencen les interpretacions d’absolutament tot. Ens tornem més irritables, més picallosos, més susceptibles, més centrats en nosaltres. Els bucles ens poden transformar, en certa manera, més paranoics. Veure allò que no
existeix, interpretar que l’altre (com a persona física) o alguna situació ens volen perjudicar. Tractem d’apartar aquests pensaments, tractem de sortir del bucle, d’alguna manera, sense saber com. En tractar de no veure, en tractar d’evitar, en tractar de fingir… què creieu que passa? Es fa més fort, més present, més viu. Tot allò que no volem veure, tot allò que evitem, tot allò que no mirem de front, s’apodera de nosaltres.
Com desfer-nos d’ells?
Primer de tot és important que vagis a l’inici. Quins pensaments es van colar primer? Els bucles, els podríem imaginar com una madeixa de llana, de fils, de cables amuntegats, embolicats… Del que es tracta és que puguem anar desfent per a crear una altra forma, més buidada, menys aclaparadora, menys repetitiva i més realista.
Per exemple, si crec que la resposta que m’ha donat la meva parella no és la correcta (per a mi, perquè esperava una altra diferent) i en funció de la seva resposta imagino que és perquè no té interès i començo a imaginar que segurament mai té interès (generalitzo), i en conseqüència, segur que s’està plantejant deixar la relació…etc. Del primer pensament, què et va fer anar al següent nivell? Quines evidències reals existeixen perquè la teva ment hagi elaborat aquest nou pensament? Creus que podria existir un altre pensament diferent al que la teva ment ha elaborat? Si podem resoldre aquestes preguntes ja es deslliguen molts dels nusos creats. Podem donar una mica més de claredat i realitat a aquest bucle format.
El segon pas seria veure com em fa sentir tot el que estic pensant. De l’exemple anterior, si crec que la meva parella em deixarà perquè mai té interès en mi. Potser em sent trist, em senti angoixada, i per tant, pot ser que aquesta realitat que jo em crec, em faci sentir vulnerable, o connecti amb la por a la solitud, o cregui que el meu món s’esfondra… Llavors podem fer-nos algunes preguntes (per a conèixer com seria la meva vida si això fos cert) Si això fos així, què és el pitjor que podria ocórrer? Hi ha més persones que hagin viscut el mateix? Podria seguir amb la meva vida, tot i la tristesa o la solitud que pugui sentir? És important que puguis connectar amb la teva fortalesa, amb la teva vida, perquè només tu ets el responsable de viure la teva vida de la millor manera possible.
I finalment, és important que puguis veure, davant les altres opcions de pensament i alternatives vàries a la realitat que estàs imaginant, pera què et serveix pensar així? A què et porta el bucle creat?
A vegades, com sempre dic, és més fàcil dir i imaginar, que fer i dur a terme. L’important, és que puguis parar-te un instant i començar a donar alternatives diferents al que fas sempre. Pot ser que la teva parella tingués un mal dia, un mal moment. Pot ser que en aquest moment no tingués interès en el que li estaves dient (una cosa molt concreta) , i pot ser que continuï pensant que ets la parella perfecta, tot i la resposta donada. Pots dir-li com t’has sentit en aquest moment, i que ell pugui explicar-te el per què (segueixo amb l’exemple pres anteriorment, però podríem extrapolar-lo a totes les situacions possibles sobre tots els temes haguts i per haver-hi).
És important que puguis prendre el temps per a poder deslligar els nusos, els bucles, i prendre consciència que s’estan generant, perquè si no ho fas, el que imagines ho vius com a real, i aquesta realitat pot portar-te a conseqüències també reals, perquè tu mateix les vas crear, sobre la base de cap evidència de pes.
T’animo que ho provis i que observis els canvis.
Psicòloga sanitària i terapeuta Gestalt a SNPsicología
