AMOR, POR I INCERTESA
L’amor és una emoció que sempre cerques d’una manera o d’una altra. Vols reconeixement, valoració, estima. L’amor és l’energia més pura i més potent que existeix.
La por et fa perdre de vista l’amor. Quan connectes amb la por et bloquejes, t’estresses i tant les teves emocions com el teu cos es ressenteixen. La por més gran que tens és la por a la mort, encara que recorda que l’únic segur en el moment que neixes és que moriràs. A les sessions de psicoteràpia us he dit moltes vegades a moltíssimes persones que heu passat per la meva consulta que l’únic cert al nèixer és que morirem i que tota la resta és incerta. Entre el naixement i la mort està la vida què és per natura incerta i que només té un objectiu. Viure-la i disfrutar-la.
Si vius amb por no vius, no estàs al present. Si vius sense por estàs a la vida.
I la vida és incerta. I encara que això ho saps, com la teva estructura de personalitat tendeix a ser controladora i obssesiva has funcionat com si puguessis controlar-ho tot, però el que ha passat amb el covid-19 ens recorda que no pots controlar …que dóna igual on estiguessis abans d’això, la vida t’ha parat a tu com a tots els altres. I això et dóna una lliçó d’humiltat i et recorda que NO POTS CONTROLAR LA VIDA. Hi ha coses que la vida decideix per tu i encara que no t’agradin és la realitat.
Davant d’aquestes situacions que ens planteja la vida pots fer dos coses:
Negar i lluitar, i en aquest camí t’aniràs debilitant i perdent energia, motivació i connexió amb la vida.
Acceptar i adaptar-te. Adaptar-te no és conformar-te. Adaptar-te és darwinisme, és treure el millor de la situació actual encara que aquesta situació no t’agradi ara, el teu treball és mirar quins beneficis pots treure d’aquesta situació. Conformar-te seria pensar que no pots fer res de res davant de la situació que tens davant i per tant no treure-li partit, no aprendre.
Acceptar i adaptar-te et connecta de nou amb l’amor a tu mateix. I l’amor a tu mateix et connecta de nou amb la vida.
De les crisis pots treure opotunitats. I aqui està el moment per pensar “Qui ets?” “Qui vols ser?” “Estàs en el camí de ser la persona que vols ser?” “Que et falta?” “Què et sobra?”
Ara la vida t’ha donat la oportunitat de parar i pensar i si no ho has fet encara perquè has estat en la por, el bloqueig, el pànic o qualsevol altra emoció que t’hagi generat confusió…no passa res… segueixes tenint temps per parar i reflexionar i prendre decisions des de el teu vertader ser, des de el teu jo més profund i aqui és on moltes vegades et pots trobar que necessites l’ajuda d’un psicòleg o psicoterapeuta perquè és possible que portis molts anys desconnectat de tu i que ara no sàpiguis com connectar-te amb el teu jo més profund, amb la teva essència…Has estat tants anys acompanyada de la por i de l’angoixa i de “mirar cap endavant” que no saps ni què t’agrada, ni qui ets, ni què vols.
Què és mirar cap endavant? O millor et podries preguntar, què ha sigut per a tu mirar cap endavant fins ara? Anar caminant per la vida en el cami que ni tan sols sé qui ho ha elegit? Carlos Castaneda en el seu llibre “Las enseñanzas de Don Juan “ deia:
“ Té cor aquest camí? Tots els camins són el mateix. No porten a cap lloc. Són camins que van pel matorral o creuen el matorral. Puc dir que en la meva pròpia vida he recorregut camins llargs, molt llargs, però cap m’ha portat a cap lloc. Ara té sentit la pregunta que em va fer el meu benefactor, té cor aquest camí? Si ho té el camí és bo; si no ho té, de res serveix. Cap camí porta a cap lloc però un té cor i l’altre no. Un fa plaent el viatge, mentres el segueixes ets un amb ell. L’altre et farà maleir la teva vida. Un et fa fort, l’altre et debilita” (inspiradores paraules de Carlos Castaneda)
I què pots fer en una situació com l’actual?
1. Meditar. S’està comprovant cientificament que el més útil en aquesta situació incerta és meditar. Estigues en el present i preocupa’t només del que pots resoldre ara mateix i després t’ocuparàs dels problemes del futur. Primer t’ocupes del present i després, quan arribi, t’ocupes del futur. Si t’ocupes del futur en el present, et preocuparàs, tindràs més angoixa que no podràs sostenir i això et generarà bloqueig i por.
2. Vigila el teu llenguatge. Mesura les paraules que utilitzes en la teva vida per tu i pels altres. A vegades no dónes importància a les paraules però és importantissim que tinguis en compte l’impacte de les paraules. Si parlas de por tindràs més por. Si parles de pau tindràs més pau. Si agraeixes el que tens veuràs el got mig ple i si et fixes només en el que et falta el got estarà buit …així que vigila les paraules i utilitza-les de forma realista, encara que sense connotació negativa.
3. Recorda que encara que no puguis controlar l’exterior, si pots decidir què fas amb l’interior, amb els teus pensaments i que la vida és 10% el que passa i 90% com reacciones amb el que et passsa. Actitut positiva.
Sònia Navarro
Psicòloga Sanitària i Psicoterapeuta
Directora de SN Psicologia.
